A Catalunya, especialment durant les últimes setmanes, hem estat testimonis de diverses mobilitzacions massives. En són exemple el col·lapse de l’aeroport d’El Prat, impulsat per Tsunami Democràtic, o les Marxes per la Llibertat, convocades principalment per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Aquestes convocatòries s’han organitzat mitjançant les tecnologies actuals, que permeten interconnectar milers d’usuaris en temps real i informar-los de les instruccions que han de seguir si volen participar-hi. Però, quines eines utilitzen aquestes entitats? Podem concebre aquests moviments socials sense elles?
Amb les aplicacions mòbils o les xarxes socials els organitzadors poden convocar concentracions, actualitzar les instruccions de la mobilització o desconvocar-la quan considerin oportú. Ara bé, en funció de la xarxa utilitzada, els objectius varien. Per exemple, diverses entitats utilitzen Facebook, Instagram o Twitter per llançar missatges massius de manera oberta, per denunciar una situació o per convocar una acció concreta. D’altres, en canvi, utilitzen aplicacions mòbils de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram —especialment aquesta segona— per enviar missatges molt concrets a un públic tancat. La preferència per Telegram es deu a que l’aplicació d’origen rus es considera molt més segura pel que fa a privacitat, ja que encripta els missatges mitjançant un protocol anomenat MTProto (envers el xifrat de Signal que utilitza WhatsApp), al qual no se li atribueixen vulnerabilitats. A més, ofereix la possibilitat d’afegir una capa extra de seguretat amb opcions de xats secrets accessibles només mitjançant un codi PIN o contrasenya, teclats en mode d’incògnit, protecció contra captures de pantalla i missatges que poden programar-se per a la seva autoeliminació.
A diferència dels grups de WhatsApp, però, on tots els participants poden enviar missatges o adjuntar arxius, als canals de Telegram se sol produir una comunicació unidireccional. Els administradors envien comunicats, àudios, enllaços, ubicacions i adjunten arxius; mentre que la resta d’integrants només visualitzen aquesta informació. La seva participació activa queda relegada a la resposta d’enquestes enviades pels administradors i poca cosa més. Això fa que l’aplicació es converteixi en una eina interessant per a l’organització vertical que propiciï el seguiment de directrius.
Per traslladar les seves convocatòries a socis i simpatitzants, Òmnium Cultural utilitza quatre canals diferents: Telegram, Whatsapp, Facebook i Signal. Segons explica el responsable de comunicació de la junta d’Òmnium a Sants-Montjuïc, Rafael Olmos, s’utilitzen amb objectius diferents. En l’actualitat, la que més fan servir és Telegram. Per adreçar-se a un target més madur opten per Facebook i, si volen arribar a cercles més familiars envien missatges a través de WhatsApp. També utilitzen el correu electrònic per tal d’enviar butlletins informatius als seus associats.
Rafael Olmos: “Sense aquestes tecnologies, com et comunicaries?”
Olmos assenyala que, per organitzar les Marxes per la Llibertat de l’octubre passat, Òmnium va fer ús principalment de canals propis de Telegram. Tot i així, no va ser l’únic canal utilitzat. Al tractar-se d’una acció organitzada en conjunt amb altres entitats (com l’ANC) es van utilitzar també d’altres. Per a Olmos, els moviments socials actuals no es poden concebre sense aquestes tecnologies —al menys no com els coneixem avui en dia—, ja que aquestes “afavoreixen la immediatesa”.
L’especialista en estudis socials de la ciència i la tecnologia Eduard Aibar considera que aquest fenomen no és nou, ja que fa més de 20 anys que els moviments socials utilitzen aquestes tecnologies com a eines d’informació, comunicació i organització. Aibar explica que el moviment del 15M pot considerar-se un exemple on va quedar patent la utilització d’aquestes tecnologies per la seva organització, tot i que, segons explica, a finals de la dècada dels 90 ja es feien convocatòries i accions col·lectives utilitzant els ara quasi oblidats SMS.
Eduard Aibar: “Internet és un àmbit bastant privatitzat”
Aibar considera que les eines actuals han portat avantatges, però també assenyala que “a la vegada hem de tenir present que Internet és un àmbit bastant privatitzat, malgrat es diu que és l’espai públic per excel·lència”. De fet, destaca que “4 o 5 companyies controlen tots els serveis, els tràfics d’informació i els continguts i això fa que estem en mans d’aquestes grans companyies”.
Aquest especialista considera que els moviments socials podrien existir sense les tecnologies actuals, com passava antigament, ja que “el que més ens crida l’atenció d’aquestes darreres accions és l’efecte que acaben tenint al carrer, i això continua sent igual que fa 30 anys”. Ara bé, avui en dia —precisa— existeixen eines que permeten millorar la seva organització i la rapidesa a l’hora de transmetre la informació, com va succeir amb les imatges de l’1-O.
Les tecnologies actuals, per tant, han servit per optimitzar els processos d’organització ciutadana. Han afavorit la immediatesa i han millorat les comunicacions i l’enviament d’informació entre convocants i convocats a Catalunya.