Karma Peiró és una de les veus més influents en periodisme a Internet i la comunicació digital. L’exdirectora del mitjà online NacióDigital creu que els periodistes encara han d’aprendre com comunicar millor amb les noves eines digitals.
De quina forma consideres que Internet ha transformat l’exercici del periodisme?
El periodisme ha canviat de manera radical amb l’arribada d’Internet. Ha modificat la forma d’obtenir la informació perquè en moltes ocasions són els ciutadans qui la comparteixen a través de les xarxes socials. Ha canviat completament la manera de verificar la informació perquè cada cop hi ha més trampes per creure que la notícia és certa. També ha canviat la manera d’explicar les coses. S’ha d’utilitzar un altre llenguatge, un altre to, ser més directe i fragmentar la informació en diferents formats com ara imatges, gràfics, tweets, posts…
Creus que els mitjans tradicionals s’han quedat estancats i estem començant a viure el seu declivi?
Jo no m’atreveixo a dir-ho. Els periodistes i mitjans tradicionals s’estan adaptant a totes les possibilitats que ofereix Internet. Actualment, estan treballant per integrar-se en aquesta nova manera de comunicar i al mateix temps estan convivint amb els mitjans nadius d’Internet.
En l’opinió de molts professionals, el valor del periodisme clàssic ha deixat d’existir amb el periodisme digital, un món on prima la velocitat…
El periodisme no es mesura pel format que tingui el mitjà sinó per la qualitat i la prioritat de la direcció per donar qualitat periodística. Hi ha molta informació molt vàlida en mitjans únicament digitals, com per exemple els especialitzats en temàtiques, i molt vàlida en mitjans de paper.
Creus que Internet ha millorat el periodisme?
Internet ha obert noves portes al periodisme. Ha globalitzat la faceta periodística i ens ha apropat a la informació. Ara bé, també Internet ens ha posat en alerta a la professió perquè hi ha molta gent que pot informar sense ser periodista.
Aleshores, tothom pot ser periodista?
No tothom pot ser periodista. El ciutadà pot explicar el que està passant, és a dir, ser una font d’informació. Als periodistes se’ns pressuposa que tenim unes habilitats i uns criteris ètics i periodístics per explicar uns fets posant-los en un context, verificant-los, contrastant-los amb altres fonts… Aquests afegits són els que diferencien el periodista de la gent del carrer.
A través de les xarxes socials, blogs i Youtube tots podem comunicar. Poden els bloguers desplaçar o reemplaçar la tasca del periodista?
Crec que no. Per mi està bé que coexisteixin les dues figures. Tampoc em plantejo que els periodistes siguem capaços de reemplaçar als bloguers. Està molt bé que tots estiguem en l’ecosistema digital perquè entre tots ens nodrim. Si realment passés això, seria molt trist perquè voldria dir que els periodistes ho hem fet fatal i no hem estimat mai la nostra professió.
També es parla molt del periodisme de dades. En què consisteix?
El periodisme de dades sempre ha existit perquè els periodistes sempre hem treballat amb dades. El que és nou és utilitzar les eines digitals per realitzar gràfics i visualitzacions amb les dades per explicar a la societat el que està passant. A partir de la Llei de Transparència de dades, hi ha hagut un boom de dades que abans estaven ocultes i que ara les podem utilitzar per explicar històries.
La Llei de Transparència de dades garanteix obtenir les dades sense cap tipus de dificultat…
A vegades ens costa aconseguir-les. En el cas de Catalunya no és per manca de voluntat, sinó que hi ha moltes dades que no estan ordenades i les han de produir. En el cas d’Espanya costa una miqueta més, ja que la llei no és tan amplia com la catalana. Per exemple, a Catalunya pots aconseguir dades de partits polítics, sindicats, organitzacions o fundacions que reben subvenció pública. Les administracions tenen un mes per entregar-te-les després de demanar-les. Si no ho fan, sempre tens dret a reclamar-les a una organització superior.
Com ha de ser el periodisme del futur?
El periodisme del futur no és en redaccions i en una única sala, sinó que estarem més dispersos i potser s’haurà d’exercir d’una altra manera, per exemple més oral, més visual. La tecnologia influenciarà molt en la manera en la qual es distribuirà el contingut. Penso en els algoritmes, big data i la intel·ligència artificial per crear les notícies. El periodista haurà de tenir habilitats noves per informar amb tota aquesta tecnologia i per donar més confiança als ciutadans de què estan rebent una informació verídica.